De vegades, les coses surten bé.
Avui ha estat un d'aquells dies en què una sèrie de factors (petits detalls, grans esforços, il·lusions compartides...) s'han sumat per regalar-nos una vetllada inoblidable, màgica.
A fora feia fred, però a mesura que els assistents han anat entrant a l'església (decorada de manera estelar) i aquesta s'ha anat omplint de caliu humà, tot feia ja presagiar que assistiríem a un concert memorable.
Han començat els més petits, dirigits per la Graciela. Setze veus cantant amb el cor, setze cors bategant amb la veu, ens han fet gaudir i emocionar-nos amb les seves cançons. D'entre les peces interpretades. n'hi havia dues ("La teranyina" i "La colla del Follet Valent") pertanyents a la Cantata del Follet Valent; les altres tres ("Festa de rates", "Campanetes de Nadal" i "Mareta") han completat una actuació brillant.
Després li ha tocat el torn al grup dels grans, dirigits per la Roser. Set veus, cinc cançons, quatre idiomes, una sola ànima a l'escenari interpretant "Nenesipono", "Sargantana barruda", "Kanbon palangak pagoz", "Carta de navegar" i "kuku ué". La posada en escena, les entrades, les coreografies... només calia veure'ls somriure per comprendre que tot estava sortint rodó.
Per acabar-ho d'arrodonir, tots plegats, grans i petits, ens han cantat dues cançons, una per anar a dormir, i una altra de falda, que han aconseguit aixecar ovacions a un públic ja completament entregat.
Però encara restava el colofó, la cirereta. Per cloure l'actuació, han pujat a l'escenari mares i pares dels nens, i tots plegats han cantat dues nadales ("Ja ve Nadal!" i "El noi de la mare"). Quan, a la darrera cançó, s'han apagat els llums i només ha quedat la llum de les espelmes, el que hem sentit tots plegats ha estat alguna cosa semblant a l'emoció.
Com que no només de cançons viu l'home, hem acabat la festa fent un pica-pica organitzat per les famílies, i hem pogut comentar la jugada, felicitar els cantarelus, i començar a comptar els dies que queden per tornar als assajos.
I és veritat que sense l'ajuda dels qui ens han deixat els locals res no hagués estat possible; i que sense el David Jiménez el piano no hagués sonat sol; i que sense els directors i directores d'anys passats ara no estaríem aquí; i que sense l'ajuda dels pares i les mares res no seria igual; però també és ben cert que avui han estat ells, els cantarelus, els que han brillat per sobre de tot.
Enhorabona, Cantarelus!
