Una vetllada inoblidable

De vegades, les coses surten bé.

Avui ha estat un d'aquells dies en què una sèrie de factors (petits detalls, grans esforços, il·lusions compartides...) s'han sumat per regalar-nos una vetllada inoblidable, màgica.

A fora feia fred, però a mesura que els assistents han anat entrant a l'església (decorada de manera estelar) i aquesta s'ha anat omplint de caliu humà, tot feia ja presagiar que assistiríem a un concert memorable.

Han començat els més petits, dirigits per la Graciela. Setze veus cantant amb el cor, setze cors bategant amb la veu, ens han fet gaudir i emocionar-nos amb les seves cançons. D'entre les peces interpretades. n'hi havia dues ("La teranyina" i "La colla del Follet Valent") pertanyents a la Cantata del Follet Valent; les altres tres ("Festa de rates", "Campanetes de Nadal" i "Mareta") han completat una actuació brillant.


Després li ha tocat el torn al grup dels grans, dirigits per la Roser. Set veus, cinc cançons, quatre idiomes, una sola ànima a l'escenari interpretant "Nenesipono", "Sargantana barruda", "Kanbon palangak pagoz", "Carta de navegar" i "kuku ué". La posada en escena, les entrades, les coreografies... només calia veure'ls somriure per comprendre que tot estava sortint rodó.


Per acabar-ho d'arrodonir, tots plegats, grans i petits, ens han cantat dues cançons, una per anar a dormir, i una altra de falda, que han aconseguit aixecar ovacions a un públic ja completament entregat.

Però encara restava el colofó, la cirereta. Per cloure l'actuació, han pujat a l'escenari mares i pares dels nens, i tots plegats han cantat dues nadales ("Ja ve Nadal!" i "El noi de la mare"). Quan, a la darrera cançó, s'han apagat els llums i només ha quedat la llum de les espelmes, el que hem sentit tots plegats ha estat alguna cosa semblant a l'emoció.


Com que no només de cançons viu l'home, hem acabat la festa fent un pica-pica organitzat per les famílies, i hem pogut comentar la jugada, felicitar els cantarelus, i començar a comptar els dies que queden per tornar als assajos.

I és veritat que sense l'ajuda dels qui ens han deixat els locals res no hagués estat possible; i que sense el David Jiménez el piano no hagués sonat sol; i que sense els directors i directores d'anys passats ara no estaríem aquí; i que sense l'ajuda dels pares i les mares res no seria igual; però també és ben cert que avui han estat ells, els cantarelus, els que han brillat per sobre de tot.

Enhorabona, Cantarelus!